Tardor i Mostassa enlluernen la Wah Wah (València)

El passat divendres 4 de maig vam tindre una cita a la mítica sala Wah Wah a València on puguerem gaudir de dos concerts espectaculars. Ahí estavem, Víctor Nàtxer i jo esperant impacients a que els sons començaren a brollar amb una birra a la mà. I… començaren.

Primerament, tocaren Mostassa, grup de pop-rock que no coneixíem i que ens sorprengueren positivament tant pel so com per les lletres de les seues cançons. Presentaren el seu primer disc “El que vam ser” on mostraren el seu potencial, a més a més la veu del cantant, Guillem Gené té un to particular que ens fascinà per la vitalitat i la força que transmití.

I ens preguntàvem d’on serien Mostassa, doncs com solem fer per ací, comparàvem l’accent de Gené i les paraules que emprà en els versos de les cançons que cantava. De Barna, estava clar que no, de Lleida, tampoc, Girona? No. Són de Tarragona, concretament de Valls. Ja deiem nosaltres que en compte de  “por” deia “temor” i eixe accent no molt tancat: som veïns.

Tardor+Mostassa-5

Després que Mostassa es despedira amb un aplaudiment ben merescut, Tardor preparà la seua entrada en escena. Per fi, presentaven el seu últim treball “Patraix” en una sala al pur estil rocker. Recordem que, només eixir a la llum “Patraix” ja tocaren en el Palau de la Música de València, un concert que ja ens va donar un preludi d’allò que estava per arribar.

Tardor+Mostassa-10

Com no podia ser d’altra manera, començaren tocant “Patraix”, i ja es notava en el públic l’eufòria de poder participar en aquest moment únic amb Tardor. Tornar a casa, siga on siga (una pis, un jardí, la mar, una estació de tren, les persones que ens envolten, etc) llar on habitar, descansar i estimar.

Àlex Martínez, cantant i guitarrista, ens presentà al nou membre de Tardor, Yeray Calvo, teclista i guitarrista. Pel que fa, a aquest artista, ja té experiència en el panorama musical valencià com a compositor i membre del grup Novembre Elèctric. Ens va deixar atònits amb el domini del teclat al llarg del (curt) concert. Era la seua primera vegada en una sala amb Tardor, però com peix en l’aigua es va marcar un recital impecable.

TARDOR

Entre les noves cançons ens regalaren instants per recordar unes quantes dels seus anteriors treballs, “Ontàrio”, on ens emocionaren una volta més. També tocaren “Cursa de cavalls” en versió acústica, on tots els components del grup cantaren un trocet i ens eriçonaren la pell: “Quan acabe el combat, estaràs ací. Som molt fràgils però això no ho podrem dir. Què pensaran aquells a qui protegim?” Per acabar en el reencontre en el passat de Tardor, saltarem amb “L’eufòria” on ballarem com si no hi hagués demà.

TARDOR

Amb la llista per tocar, no podria faltar “Nevar a València“, cançò on es converteixen en alpinistes del barri, en la ciutat que recorren cada dia, cada nit i cada matinada sentint i vivint. Seguirem amb “La corda” on començaren amb unes notes tranquil·les per deixar caure que trencar les cordes que uneixen a aquelles persones que es troben en el camí és un fet ben impossible, doncs sempre es poden refer els nucs i més forts que abans. A més, també dels vincles que s’estableixen entre barris i que, aquells que volen el poder, intenten trencar i que siguem més individualistes que mai. I bo, aquesta lletra em recorda a la llegenda del fil roig, on conten que quan dos persones es coneixen, estableixen un fil i aquest es pot tensar si estan lluny o destensar quan estan més aprop però mai trencar.

Continuàrem amb “Catamarà” on la tendresa cobra vida, els vaixells, l’oceà, la família, el passat, la infantesa… Bonic, no? I seguirem amb “El final” cançó que començà molt sexy, on ens desférem els cabells (no sé que té però és la meua preferida del disc): “El final és un impuls mal coordinat. El final mai és senzill, tampoc cordial. Necessite estimar, fins el final. És un monstre col·losal, el final.” Pèls de punta, eh. No fan falta més paraules.

Tardor+Mostassa-7

I alguna volta us han fet una festa sorpresa? A mi sí, justament aquest any. I d’això parla “Vint-i-huit“, la senzillesa del millor regal de tots: estar amb els qui t’estimen i estimes el dia del teu aniversari (o qualsevol altre dia) però, quina sorpresa, encara que la maduresa arriba, seguir emocionant-te com si tornarem a ser xiquets.

Seguim escoltant a Tardor que ens mostrà “Autoretrat“, una cançó que he de dir que vaig cantar amb els ulls tancats i em vaig deixar portar, perquè la càrrega emocional que té és digna de sentir-la amb el teu jo interior. Queden tres cançons per a que finalitze el concert (no volem ningú que acabe) i sonen “Marjal“, “Vull que comprem una casa” on el públic començà, de nou, a ballar i cantar alhora. I és que aquesta cançó lluny de dir que adquirim tots una casa i ens hipotequem de per vida, és un clam als llaços estables, que perduren en el temps i deixem de banda la teoria de Bauman, que diu que vivim en un món líquid on tot és efímer, va i ve. Finalment, Tardor es va acomiadar amb “Una llum incondicional” una lletra dolça però, alhora, melancòlica, amb certa saudade.

Tardor+Mostassa-13

Tardor, a part de ser un grup musical valencià, és una família, una llar on acollir a qualsevol ànima que navegue en aquest planeta. Els quatre membres estan construint una gran casa que, esperem, tindre el plaer de poder continuar escoltant per molts anys més. Gràcies per eixos moments.

 

 



Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *